Una branca de l'economia, basant-se, sovint solta, en les idees de Keynes, caracteritzat per una creença en govern actiu i sospita de resultats del mercat. Va ser dominant en els 30 anys següents la Segona Guerra Mundial i especialment durant els anys seixanta, quan la política fiscal va convertir en despesa més gran i més flexible en la majoria desenvolupats a països com els polítics van intentar exterminar del cicle econòmic. Durant el 1970, àmpliament culpat per l'augment de la inflació, les polítiques Keynesià gradualment va donar pas a monetarism i de vegades havia oposat microeconòmics polítiques que li devia molt a l'Economia neoclàssica que Keynes. Tot i així, la idea que la despesa pública i imposició tenen un paper crucial en demanda gerent, per tal d'avançar cap a la plena ocupació, va romandre en el cor de la política macroeconòmica en la majoria de països, fins i tot després de la monetarist i la revolució l'oferta de la dècada de 1980 i 1990. Fa poc, una escola de nova, més Pro-mercats Keynesià economistes ha sorgit, creient que la majoria dels mercats de treball, però a vegades només lentament.