La vida humana no té preu. Però això no ha parat d'economistes intentant posar-hi un valor econòmic. Una de les raons és ajudar a les empreses i els polítics a prendre millors decisions en quant a gastar en les mesures de seguretat costós dissenyat per reduir la pèrdua de la vida. L'altre és ajudar a asseguradores i tribunals jutjar quant indemnització a pagar en cas de, per exemple, un accident mortal. Una manera de valorar que una vida és calcular el capital humà d'una persona per treballar fora quant vols guanyar ell o ella anaven a sobreviure a una edat madura. Això podria donar lloc a quantitats molt diferents que es presta a les víctimes de l'accident mateix. Després de xocar un aire, probablement més diners anirien a la família d'una passatgera que a la d'algú el volar d'economia. Això pot no semblar just. Ni vols utilitzant aquest mètode per decidir què gastar en les mesures de seguretat, ja que vols significa major despesa en evitar la mort de, diguem, un inversió banquer que en salvar la vida d'un professor o miner de carbó. També implicaria més mesures de seguretat a la despesa per als joves i ser imprudent positivament amb la vida dels jubilats. És un altre enfocament per analitzar els riscos que les persones són voluntàriament disposats a prendre i quant es requereixen per ser pagat per prendre'ls. Tenint en compte les diferències en els salaris per mort-risc alt i baix risc-mort als treballs i tenint en compte les diferències en l'educació, l'experiència, i així successivament, és possible calcular aproximadament el valor persones posen en les seves vides. En els països industrialitzats, la majoria dels estudis utilitzant aquest mètode vénen amb un valor de $5m–10m.